Manifestació de les forces sagrades en la qual allò que es mostra no és Déu en un sentit personal, sinó més aviat el sentit sagrat del cosmos, el valor profund de l'esperit de la divinitat que tot ho omple. [...]
Disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, l'assoliment d'estats elevats de consciència de la realitat interior de la persona que permeten arribar al discerniment entre la matèria i l'esperit i, en darrer terme, a l'alliberament. [...]
Principi de dret internacional públic que regeix la creació, l'aplicació, la modificació i l'extinció de les normes internacionals, en virtut del qual els subjectes de dret internacional han d'actuar amb esperit de lleialtat i de respecte pel dret. [...]
Manifestació de l'esperit que reconstitueix el passat fent-lo viure a través del present. El record no existeix per si mateix, i quan és evocat no és mai fidel, sinó que constitueix sempre una interpretació o esquematització de la realitat. [...]
Terme general que designa les teories o doctrines que admeten la coexistència, antagonisme o independència, en l'univers o en l'home de dos principis, orígens o fenòmens (per exemple l'esperit i la matèria o l'ànima i el cos). [...]
Targeta de color negre de la prova d'esgrima que indica la desqualificació d'un pentatleta per la comissió d'una falta per tercera vegada consecutiva, per la comissió d'una falta contra l'esperit esportiu o per la comissió d'una falta molt greu. [...]
Pregària present en tots els sagraments, també en la celebració de la litúrgia eucarística, consistent en una invocació a l'Esperit Sant perquè consagri una persona en l'ordenació, un objecte material com l'aigua en el baptisme, i el pa i el vi en l'eucaristia. [...]
1. Procés mental que converteix una sensació, inicialment en forma d'estat subjectiu, en percepció d'un objecte de coneixement. 2. Hegel. Forma de realització de l'Esperit en el seu procés dialèctic d'exteriorització. 3. Schopenhauer. Procés mitjançant el qual la voluntat esdevé representació com a [...]
Doctrina filosòfica que nega l'existència d'altres principis de coneixement que no siguin l'experiència. Des d'un punt de vista psicològic i gnoseològic, l'empirisme s'oposa al racionalisme, innatista o no, i a tota pretensió de donar a l'esperit unes lleis pròpies; per a ell, fora de l'experiència [...]
